El credo del Pla Marnix

1. A Brussel·les , l’aprenentatge d’idiomes és encara més important que en altres llocs, però també hauria de ser més senzill, sempre que sapiguem com fer-ho i tinguem ganes d’ajudar-nos mútuament.

2. La capacitat de parlar francès, neerlandès i anglès no pot seguir sent el privilegi d’uns pocs, sinó que s’ha de convertir en la característica comuna de tots els habitants de Brussel·les, amb independència de la seva condició social i de la seva llengua materna.

3. No hi ha vergonya en l’ús d’una llengua que no es parla bé. És amb la pràctica que s’aprenen i es mantenen les llengües.

4. Cada dia a Brussel·les pot i ha de ser una oportunitat per practicar i millorar les nostres llengües i per ajudar els altres a fer el mateix.

5. L’aprenentatge d’idiomes no té límits : aprendre una nova llengua no redueix el coneixement de les que ja coneixem.

6. Mai és massa tard per aprendre un nou idioma. I tampoc massa aviat : no hi ha necessitat de dominar completament un idioma abans de començar amb un altre.

7. El cervell dels nens és perfectament capaç d’aprendre diversos idiomes a la vegada. L’aprenentatge precoç de llengües pot estalviar molt temps, problemes i diners més tard. Però perquè tingui èxit es necessita una estratègia ben pensada tant a casa com a l’escola.

8. Si els pares tenen una llengua materna diferent de la llengua de l’escola dels seus fills, és important que l’aprenguin , però no per comunicar-se amb els seus fills. En general, és millor que els pares parlin amb els seus fills la llengua que més dominen, que sol ser la seva llengua materna. Transmetre la nostra llengua materna als nostres fills és un dels millors regals que els podem fer.

9. Els mitjans audiovisuals i Internet són una gran eina per a l’aprenentatge d’idiomes , però només si en fem un ús racional.

10. Parlar la llengua de l’altre no és mai una humiliació, sinó un privilegi, un senyal de respecte i una oportunitat.

Translation : Anna Solé Mena